El Santuari de la Font Santa té un origen llegendari.
Conten que un divendres de l’any 1460, quan en Miquel del mas Castelló llaurava el seu camp del Bosc Gran, se li va aparèixer un jove desconegut que li comunicà que l’aigua de la font tenia propietats curatives.
Davant la incredulitat del pagès, que no donava crèdit a les seves paraules, el jove li profetitzà que aquell mateix dia moriria un infant a Jafre.
No havia acabat en Miquel Castelló de llaurar quan va sentir tocar a morts. Quan va tornar a casa s’assabentà que acabava de morir el fill d’en Bernat Dolza. Esfereït, contà al rector el que li havia passat i aquest exhortà tot seguit els feligresos a tenir fe en les aigües d’aquella font. Al cap de poc eren molts els qui acudien en pelegrinatge a la font per tal de guarir-se de malalties dels ulls, especialment els cecs, però també els afectats de reuma, mal de coll, paràlisi i febres.
Conten que si a la font s’hi rentaven persones pecadores el doll d’aigua s’extingia ràpidament. Finalment, el bisbe manà que se celebrés a Jafre una trobada de tots els caps de casa i les autoritats del poble per debatre la situació, i de resultes de l’assemblea les autoritats eclesiàstiques permeteren tancar la font i aixecar-hi una capella dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. També s’acordà que el miraculós brollador s’anomenés de la Font Santa.